dimarts, 8 de novembre del 2016

Els ous també tenen dret a viure


En l'anterior entrada vem explicar que és una storytelling i ara us volem ensenyar una que hem crear nosaltres

Aquest va ser el nostre primer esborrany:




Després de treballar amb l'aplicació de Vivavideo hem creat la nostra storytelling:


divendres, 28 d’octubre del 2016

Què és una storytelling?

Storytelling és l’art d’explicar una història mitjançant imatges, sons, vídeos, paraules...
El seu propòsit és cridar l’atenció, captar l’interès i transmetre motivació a aquelles persones a qui va dirigit. Algunes de les aplicacions existents per poder crear una storytelling són: snapchat, instagram, periscope, wattpad, vivavideo, youtube, pinnacle i whatsapp, entre moltes altres. Alguns dels exemples per poder saber què és una storytelling els podem trobar en la televisió en anuncis molt famosos com el de la loteria de Nadal, Ikea, Coca-Cola, Apple

A l’hora de crear una storytelling s’han de tenir en compte diversos elements. Ha de causar impacte i sorpresa en el públic, ha de causar emocions, ha d’aconseguir que ningú oblidi la història que s’ha transmès i ha de transmetre un missatge rellevant, que sigui significatiu. Els passos fonamentals per crear una Storytelling són establir uns objectius, crear la narració per fases, tenir els suports a través dels quals es transmetrà la història (medis com les app) i saber quina és la moralitat (lliçó) que es vol transmetre.





Resultado de imagen de storytelling


dimarts, 25 d’octubre del 2016

Què és la identitat digital?

Què és la identitat digital? Gairebé tots tenim identitat digital. És el rastre que cada usuari d'internet deix en les xarxes socials com a resultat de la seva interrelació amb altres usuaris o simplement amb els continguts en general. A la classe, hem realitzat una recerca en el google de cada persona que formem aquest grup. Com a resultat obtenim informació sobre nosaltres que en algun moment hem publicat, ja sigui perquè teníem un compte a Facebook, un bloc, twitter, prezi, etc. Tambè ens hem adonat que un cop publiques una cosa a la xarxa deix de ser teva o bé privada, perquè vam trobar una foto que, la companyia, havia borat fa 4 anys.

Per a introduir-nos més en el món de la identitat digital, la doctora Mar Camacho ens ha proposat dos webs: Take This Lollipop i The Museum of Me. Aquestes dues webs ens ha facilitat diverses maneres de veure la identitat digital. Per una banda negativament, perquè en el primer vídeo ens ha transmet sensació de por i inseguretat, i per altra banda positivament perquè en la sogon vídeo mostra la part bona de les xarxes socials. Podem dir que a partir del moment que pengem alguna informació a les xarxes socials o a internet deixa de ser privada, ja que sempre queda guardat en aquest núvol que hi ha darrere d'internet. Per tant, és molt important tenir molta percussió a l'hora de publicar alguna informació personal.





dimarts, 18 d’octubre del 2016

Els codis QR: un recurs poc utilitzat.



Resultado de imagen de codi qr vaca
Avui en dia disposem de diverses tecnologies que les podem utilitzar per dur a terme diferents activitats educatives dins de l’aula. D’aquesta manera es podrà oferir als nens un aprenentatge més interactiu. Algunes d’aquestes tecnologies són la realitat augmentada, els codis QR, l’hologrma, les PDI, el videoscribe, les aplicacions Mobile, el Pokemon go, els games, etc. En aquesta entrada volem endinsar-nos en el món dels codis QR, donant-vos dos exemples diferents  d’activitats amb aquests.

Per veure el primer exemple cliqueu aquí.
Amb aquest exercici els alumnes podran conèixer les diferents característiques del animals amb l’enfoc de la càmera als codis QR. Aquí els hi sortirà com són, que mengen, on viuen. Com a segon exemple que em trobat podeu entrar a aquest enllaç. És cert que no és exactament una activitat per a nens però volem agafar la idea de que a partir d’un codi QR s’obri un karaoke. Si de veritat ho duguéssim a terme, en contes de cançons comercials estria adaptat a cançons infantils.


dimecres, 5 d’octubre del 2016

La pissarra digital interactiva (PDI)

En l’actualitat les pissarres digitals interactives són una eina potenciadora de l’aprenentatge a l’aula. En els últims anys la utilització d’aquestes s’ha incrementat a les aules principalment per les possibilitats metodològiques d’ensenyament que donen al professor.

Amb l’ús de les PDI els professors poden projectar i interactuar amb recursos adequats, atractius i d’una amplia varietat. A més, amb les PDI hi ha possibilitat d’accedir a Internet, fet que les converteix en una eina excel·lent per aprendre, investigar i comunicar. Tots aquests avantatges han de ser ben aprofitats, per això, el més convenient és que els professors estiguin molt ben informats sobre l’ús de les PDI ja que encara hi ha molts que s’estanquen amb les noves tecnologies degut a la costum de dur a terme les classes mitjançant només material físic (llibres de text, fotocòpies...).
Un cop els professors saben aprofitar al màxim els recursos educatius que ofereixen les PDI, els alumnes som els més beneficiats. Això es deu al fet que les PDI faciliten als alumnes una major comprensió dels conceptes més complexos gràcies a les presentacions, més clares, més dinàmiques y més eficients. Per aquest motiu la utilització d’aquestes eines a classe suposen una motivació extra, a més de produir una participació més activa en la dinàmica de la classe.


dimecres, 28 de setembre del 2016

El professor/a ideal


Per a nosaltres els professors del s.XXI haurien de tenir una sèrie de característiques o, dit d'una altra manera, unes qualitats per poder desenvolupar correctament el treball d'ensenyar i/o educar. Cal destacar que els professors mai poden deixar d'aprendre, s'han d'actualitzar, posar-se al dia de totes les tecnologies del moment, les quals puguin utilitzar a les aules. 

Així doncs a través d'una infografia hem volgut donar a conèixer, segons la nostra opinió, com hauria de ser un professor/a.

Cal dir que aquesta inforgrafia l'hem pogut dur a terme gràcies a un programa anomenat Piktochart.

dimarts, 27 de setembre del 2016

El redisseny dels espais d’E/A

Avui dia vivim en una era digital que permet millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes i el d’ensenyament dels professors. No obstant això, les aules actuals encara mantenen un mobiliari tradicional (pupitres, pissarra...), fent així que no aprofitem tots els avantatges que ens ofereix la tecnología.

Pel que fa al mobiliari, hauria d’haver cadires i taules ajustables a la altura per evitar problemes lumbars i garantir més comoditat, assegurant així un major rendiment de l’alumnat. A més, s’haurien d’habilitar més endolls per tal de poder carregar quan sigui necessari els nostres dispositius (ordinadors portàtils, telèfons mòbils, tablets, etc.).
D’altra banda, la llum també té un paper fonamental en l’ambient de l’aula. Amb la utilització de dispositius tecnològics exposem moltes hores els nostres ulls a les pantalles, per això el més convenient és una correcta il·luminació. Tant com si l’aula es més petita com si es més gran, l’espai necessita una bona distribució d’aquesta llum que permeti la millor visibilitat per a tothom.

La tecnologia és una eina més que facilita i potència el procés d’aprenentatge i que per aquest mateix motiu el redisseny dels espais d’E/A també ha de convertir-se en un altre gran facilitador de l’aprenentatge i l’ensenyament.
En l’enllaç següent trobareu información molt interessant sobre el redisseny dels espais d’E/A: